Fragments d'un any

Un altre any l'exposició dels fotoperiodistes de València "Fragments d'un any" torna a Gandia a través de FotoEspai, la inauguració serà demà dijous a les 19,30h en la sala CRAI del Campus de l'Escola Politècnica Superior de Gandia.

Inauguració de l'Exposició "Yo fui Vietcong"

MARC VICENS

YO FUI VIETCONG

Del 4 al 27 d’octubre de 2012

Sala d’Úsos Múltiples del CRAI a l’Escola Politècnica Superior de Gandia

“El Sud-est Asiàtic ha estat sempre objecte de desig de les potències occidentals i Vietnam, ha estat, el camí pel qual s'han pretès consumar aquestes apetències ...

Aquest intent de convertir Vietnam en una via d'accés cap a Àsia, va derivar en dues guerres que al poble vietnamita li ha suposat una destrucció i una mort continuada, difícilment justificable, abans i ara. Primer francesos i després americans, cadascun d'ells amb un argument diferent, però al final amb un fi comú, van donar lloc al fet que persones camperoles, pares de família, joves i en definitiva vietnamites que només pretenien viure, tal com ells pensen en viure, fossin els protagonistes involuntaris d'aquest títol, YO FUI VIETCONG, títol amb què es presenta aquesta exposició fotogràfica que pretén, no només mantenir el record si no a més, posar el focus en un drama, que al dia d'avui segueix sense aconseguir que, almenys, les democràcies que el van atacar, demanin perdó a aquest especial poble vietnamita.”

L’EXPOSICIÓ

La mostra que el FOTOESPAIGANDIA dedica a fotògraf MARC VICENS té com a eix narratiu el  viatge que el fotògraf, juntament amb el realitzador del documental ALFONSO MARTINEZ fan al Vietnam. Les 32 fotografies i documental que componen aquesta exposició desenvolupen un relat dramàtic que fa patent el que els vietnamites han hagut de suportar. És una història humana que identifica clarament a persones que van ser protagonistes forçosos d'uns esdeveniments que cap d'ells desitjava. Les quatre primeres fotografies ens ofereixen la imatge d'alguns dels combatents als que els nord-americans deien "Charlies". Aquesta denominació era, és clar, despectiva, i en moltes ocasions, incloses les pel·lícules realitzades a la meca californiana del cinema americà, el "Charlie" era considerat un guerriller insurgent assassí i despietat. En les següents tres fotografies, es plasma el que pròpiament els títols diuen a si mateixos. "La Força", "El Fracàs de la Força" i "La Força del Poble", que no és ni més ni menys, que el resultat que al final es va obtenir per una raó primordial inspirada pel protagonista de la fotografia "El Tio Ho”, que és qui va insuflar la força necessària perquè el poble vietnamita combatés la ingerència sagnant de supòsits països democràtics. La resta de fotografies que componen aquesta exposició completen el relat d'uns esdeveniments dels quals la Comunitat Internacional sempre ha tingut una informació adulterada. Totes elles s'han de veure des del punt de vista del que ha hagut de convertir-se en Vietcong per defensar uns drets universals com són el dret a la vida, a la llibertat i també a la propietat.

EL DOCUMENTAL

Forma part i es presenta al costat de l'exposició, aporta la paraula viva combinant la imatge fixa amb la imatge en moviment i amb la veu en directe d'aquells que van viure aquesta experiència, una veu que manté viva la memòria del que hauria de ser oblidat i sense això cal seguir mantenint en el record perquè no es repeteixi.

YO FUI VIETCONG, és una exposició temàtica que pretén mostrar que els combatents que es van veure obligats a defensar d'una agressió que en molts casos no entenien, no han de seguir sent considerats com insurgents al seu propi país. I tot això no es podria explicar més clar que amb els extractes del que ells mateixos ens van dir de viva veu apel·lant a uns records que tenen molt presents i en més d'una ocasió, amb la veu trencada.

Erika Ede Barahona

Retrats

Sala de Exposiciones de la Casa de Cultura Marqués González de Queirós de Gandia

Del 9 de juny al 7 de juliol

Eva Davidova

Gerhard Richter

Malick Si..

Patty Smith

Richard Serra

Sidney Pollack

Wim Wenders

Maria Anguera de Sojo

Fotògrafa a NY

Sala de Exposiciones del edificio CRAI del Campus de Gandia

Del 9 d'abril al 31 de maig

Inauguració de l'exposició de Yiyo

Asensio Rodríguez "Yiyo"

Si no hay viento habrá que remar
Sala de Exposiciones del edificio CRAI del Campus de Gandia
Del 16 de febrer al 30 de març

"SI NO FA VENT, CALDRÀ REMAR"

«Si no fa vent, caldrà remar». Diuen que fou aquesta frase, que ja havia encapçalat el quart número de El Canto de la tripulación, la que Alberto García-Alix li digué a Asensio Rodríguez «Yiyo» quan l’onzè volum de la revista, on havien d’aparèixer les seues fotografies, no s’hi va poder editar. Des d’aleshores les fotografies de Yiyo —mort poc després en un accident de moto— i la frase han esdevingut indestriables. Podria ser una anècdota només, si no fos perquè la premissa era, no ja una simple metàfora, sinó el cant d’aquella tripulació que, enllà dels entrebancs, destiŀlava pura vida.

Fou la història de Yiyo —l’esperit de la història almenys— qui va marcar la gestació de Fotoespaigandia, quan un grup de persones apassionades de la fotografia, decidiren, davant l’absència absoluta de vent, remar contra corrent per fer possible un espai on la nostra disciplina tinguera la presència que s’hi mereixia. Fou així com, el 2009, de manera humil, però agosaradament i decidida, veia la llum el projecte. D’aleshores ençà Fotoespai ha tingut una programació estable d’exposicions i ha participat amb d’altres projectes fotogràfics, convertint-se en un punt de trobada i debat al voltant de la fotografia.

Des d’un bell inici, Fotoespaigandia ha trobat que tenia un cert deute amb Asensio Rodríguez, i és per això que era el seu desig mostrar les fotografies de Yiyo amb tota la dignitat possible. La casualitat ha volgut que aquest desig puga realitzar-se en un moment també important per al Fotoespai, resultat d’una altre remar per falta de vent. Quan les circumstàncies feien preveure vaques magres, Fotoespai fa un pas endavant i inicia una nova etapa en traslladar-se al campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València, on ha vingut a trobar una mica d’eixe vent que, si no ens estalvia totalment l’haver de remar ens el fa una mica més lleuger, al temps que ens aporta l’oportunitat d’apropar la fotografia a la comunitat universitària sense perdre de vista que “si no fa vent, caldrà remar”.

FRANCESC VERA

Sueca, febrer de 2012