"SI NO FA VENT, CALDRÀ
REMAR"
«Si no fa vent, caldrà remar».
Diuen que fou aquesta frase, que ja havia encapçalat el quart número de El Canto de la
tripulación, la que Alberto García-Alix li digué a Asensio Rodríguez
«Yiyo» quan l’onzè volum de la revista, on havien d’aparèixer les seues
fotografies, no s’hi va poder editar. Des d’aleshores les fotografies de Yiyo
—mort poc després en un accident de moto— i la frase han esdevingut
indestriables. Podria ser una anècdota només, si no fos perquè la premissa era,
no ja una simple metàfora, sinó el cant d’aquella tripulació que, enllà dels
entrebancs, destiŀlava pura vida.
Fou la història de Yiyo
—l’esperit de la història almenys— qui va marcar la gestació de Fotoespaigandia,
quan un grup de persones apassionades de la fotografia, decidiren, davant
l’absència absoluta de vent, remar contra corrent per fer possible un espai on
la nostra disciplina tinguera la presència que s’hi mereixia. Fou així com, el
2009, de manera humil, però agosaradament i decidida, veia la llum el projecte.
D’aleshores ençà Fotoespai ha tingut una programació estable d’exposicions i ha
participat amb d’altres projectes fotogràfics, convertint-se en un punt de
trobada i debat al voltant de la fotografia.
Des d’un bell inici, Fotoespaigandia
ha trobat que tenia un cert deute amb Asensio Rodríguez, i és per això que era
el seu desig mostrar les fotografies de Yiyo amb tota la dignitat possible. La
casualitat ha volgut que aquest desig puga realitzar-se en un moment també
important per al Fotoespai, resultat d’una altre remar per falta de vent. Quan
les circumstàncies feien preveure vaques magres, Fotoespai fa un pas endavant i
inicia una nova etapa en traslladar-se al campus de Gandia de la Universitat
Politècnica de València, on ha vingut a trobar una mica d’eixe vent que, si no
ens estalvia totalment l’haver de remar ens el fa una mica més lleuger, al
temps que ens aporta l’oportunitat d’apropar la fotografia a la comunitat
universitària sense perdre de vista que “si no fa vent, caldrà remar”.
FRANCESC VERA
Sueca, febrer de
2012
